En els últims anys, la felicitat ha deixat de ser un concepte reservat a la filosofia o l'àmbit íntim per esdevenir objecte d'estudi, debat i aplicació en àmbits molt diversos. Des de la psicologia i la neurociència fins a l'educació, l'empresa o les polítiques públiques, el benestar és vist cada vegada més com un factor clau per entendre com vivim i com volem organitzar-nos com a societat. En aquest context, han sorgit iniciatives que busquen plasmar la idea de felicitat en eines concretes, indicadors mesurables i pràctiques aplicables tant a nivell personal com col·lectiu.
Al mateix temps, en entorns laics i professionals, hi ha un interès creixent per integrar el benestar en la presa de decisions, la cultura organitzativa i la vida quotidiana. Conceptes com salut mental, finalitat, connexió o qualitat de vida formen part ara del llenguatge habitual en empreses, institucions i comunitats, allunyant-se d'enfocaments merament abstractes i esdevenint elements tangibles de transformació.
Aquest és el marc de les activitats de Luis Gallardo, president de la Fundació World Happiness i fundador del World Happiness Fest. A partir de la seva experiència aborda com s'està articulant aquesta visió contemporània de la felicitat, quines són les implicacions d'intentar mesurar-la i com es pot integrar en diferents nivells de la societat, des de la vida quotidiana fins als sistemes educatius, empresarials i urbans.
FCBC: A més de ser president de la Fundació Mundial de la Felicitat, ets el fundador del World Happiness Fest... Com va néixer aquesta iniciativa i què la fa diferent d'altres fòrums o congressos?
Luis Gallardo: El World Happiness Fest neix d'una visió molt clara: cal redissenyar els sistemes en què vivim si realment volem augmentar el benestar humà. A la Fundació Mundial de la Felicitat, treballem des de fa anys en un enfocament sistèmic de la felicitat, connectant ciència, polítiques públiques, educació, empresa i desenvolupament personal. En aquest camí, vam veure que calia un espai vital on totes aquestes converses confluïssin i es convertissin en acció.
El que fa únic el festival és que no és només un esdeveniment, sinó expressió d'un moviment global. Està profundament connectat amb el paradigma del Happytalisme, que proposem com a evolució del capitalisme: un model on l'èxit es mesura no només en termes econòmics, sinó en benestar, consciència i sostenibilitat.
A més, el festival forma part d'un ecosistema més gran on treballem amb ciutats, escoles, empreses i comunitats, ajudant-les a transformar-se en entorns on les persones puguin florir realment.
FCBC: Quin tipus de converses i experiències es troben les persones que participen en l'esdeveniment?
Luis Gallardo: El festival és un espai on conflueixen múltiples nivells d'experiència: intel·lectual, emocional i transformacional. D'una banda, hi ha converses estratègiques sobre temes com la salut mental, el lideratge conscient, l'educació, la tecnologia o les polítiques públiques. Però també treballem des d'un punt de vista pràctic: com implementar el benestar a les organitzacions, a les ciutats o en els sistemes educatius.
Per exemple, compartim models concrets que estem desenvolupant a la Fundació, com els marcs de transformació de Ciutats de la Felicitat, Escoles de Felicitat i Empreses de Felicitat, que integren indicadors, cultura i lideratge al voltant del benestar.
I, alhora, oferim experiències vivencials —meditació, respiració, art, connexió humana— perquè entenem que la felicitat no és només un concepte, sinó una experiència directa.
FCBC: Vivim una època de grans reptes: crisi climàtica, incertesa econòmica, tensions geopolítiques... Com podem parlar de felicitat en un món que sembla cada vegada més complex?
És precisament per això que és imprescindible parlar de felicitat. La felicitat, profundament entesa, no és evasió ni optimisme ingenu. És la capacitat de desenvolupar resiliència, claredat i compassió enmig de la complexitat.
A la Fundació, treballem amb la idea que el benestar s'ha d'integrar en la presa de decisions a tots els nivells: personal, organitzatiu i social. De fet, cada vegada són més les ciutats, les empreses i els sistemes educatius que incorporen la felicitat com a eix estratègic, no com quelcom accessori. En un món complex, la felicitat es converteix en una eina de transformació, no en un luxe.
FCBC: Quin paper juga la consciència en la construcció d'una societat més feliç?
Luis Gallardo: La consciència és el punt de partida de qualsevol canvi real. El nostre propòsit a la Fundació Mundial de la Felicitat és ajudar a garantir que, per al 2050, hi hagi 10.000 milions de persones lliures, conscients i felices.
Això implica desenvolupar la capacitat d'observar, comprendre i transformar els nostres patrons individuals i col·lectius. Quan una persona augmenta el seu nivell de consciència, la seva manera de relacionar-se amb si mateixa, amb els altres i amb l'entorn canvia. I quan això passa a escala —en escoles, empreses o ciutats— la cultura es transforma.
FCBC: Com pot contribuir cada persona, des del seu dia a dia, a un món més feliç?
Luis Gallardo:El canvi sempre comença en la vida quotidiana. Però no s'atura aquí. El que proposem des de la Fundació és connectar aquell desenvolupament personal amb estructures més grans. Per exemple, quan una persona porta pràctiques de benestar a la seva empresa, o participa en iniciatives a la seva ciutat, està amplificant el seu impacte.
La clau és entendre que la felicitat no és només individual: és relacional i sistèmica. I tots podem ser agents de canvi dins dels sistemes en què participem.
FCBC: El documental “L'agent de la felicitat” discuteix el concepte de Felicitat Nacional Bruta desenvolupat a Bhutan. Creus que és possible mesurar la felicitat?
Luis Gallardo: Sí, però amb matisos. Mesurar la felicitat és necessari si volem integrar-la en polítiques públiques i estratègies organitzatives. Sense mesura, no hi ha gestió. A la Fundació Mundial de la Felicitat, treballem en marcs de mesura multidimensionals, que van més enllà dels indicadors econòmics i incorporen variables com el benestar psicològic, el sentit de la vida, les relacions, la salut o l'impacte social.
Aquest enfocament està alineat amb iniciatives globals com la Felicitat Nacional Bruta o els índexs de benestar, però va un pas més enllà aplicant-se directament a ciutats, escoles i empreses, amb indicadors concrets i accionables. La clau no és només mesurar, sinó utilitzar aquesta mesura per transformar.
FCBC: Les tradicions contemplatives i la filosofia budista han reflexionat durant segles sobre el sofriment i la felicitat. Què pot aportar la saviesa espiritual a les converses contemporànies sobre el benestar?
Luis Gallardo: Proporciona profunditat. La ciència ens dóna eines, però les tradicions contemplatives ens donen la comprensió directa de l'experiència humana. Ens ensenyen a relacionar-nos amb el sofriment, a cultivar la compassió i a comprendre la interdependència.
Avui estem vivint una integració molt interessant entre ciència i espiritualitat. Pràctiques com la meditació, que tenen arrels antigues, s'estan validant científicament i aplicant en entorns educatius, empresarials i clínics. Això encaixa perfectament amb l'enfocament de Happytalisme: un model que integra allò econòmic, el social i l'espiritual.
FCBC: En el vostre treball, sovint parleu de compassió, propòsit i connexió. Creus que la felicitat profunda està més relacionada amb les relacions amb els altres que amb l'assoliment individual?
Luis Gallardo: Totalment. L'evidència, i també l'experiència humana, mostra que la felicitat sostenible està profundament lligada a la connexió. En el nostre treball amb Empreses de Felicitat, per exemple, veiem com les organitzacions que prioritzen les relacions saludables, el propòsit compartit i la cultura de la cura no només generen un major benestar, sinó també millors resultats.
El mateix passa a les ciutats i a les escoles: quan s'enforteixen els vincles, el benestar floreix. L'assoliment individual té el seu lloc, però sense connexió perd sentit.
FCBC: Finalment, una última reflexió personal: què et fa feliç avui?
Luis Gallardo: Avui em fa feliç veure que aquest moviment està creixent. Em fa feliç veure ciutats transformades, escoles incorporant benestar, empreses redefinint l'èxit. Em fa feliç veure persones despertant a una manera de viure més conscient i connectada. I personalment, estic content d'allò senzill: estar present, aprendre, compartir i sentir que estem contribuint —ni que sigui una mica— a un món millor.
